L’AMOR
Amor, quan la gent escolta aquesta paraula, és molt possible que li vingui al cap la persona la qual estima, el nòvio, la nòvia, el marit, la dona, la noia o noi que li agrada, els fills, els pares, els germans…
Amor podríem dir que és sentir que una persona és essencial per nosaltres, que la necessitem tenir a prop i que per a nosaltres té un valor majoritari a la resta de coses.
Però l’amor, també el podem tenir cap a un animal, una divinitat , un objecte, una obra artística, un equip, una nació o fins i tot amor cap a nosaltres mateixos, l’autoestima.
L’amor ens fa sentir be, ens omple, ens fa si més no, tenir un altre motiu per el qual lluitar en aquest món. L’amor crea vincles, entre les persones i les persones necessiten aquests vincles, l’ésser humà, necessita estimar i ser estimat, perquè si per exemple perdem a una persona estimada, el vincle es va afeblint, o simplement desapareix, i quan això passa estem tristos, plorem, no ens sentim be, notem que ens falta alguna cosa.
L’amor ens pot fer viure moltes situacions, experiències i sentiments, com per exemple, la timidesa, la timidesa a parlar amb aquella persona que ens agrada, també ens pot fer sentir que estem flotant entre núvols quan estem be amb la persona estimada, o que estem totalment destrossats quan es perd tot.
L’amor és el poder, és el que té el control de moltes de les nostres accions i decisions d’una manera totalment abstracte però real.
L’amor té dos períodes, el passional, que dura un temps relativament curt i el romàntic que és etern.
L’amor romàntic és totalment humà, crec que és una de les coses que ens defineix. Els animals no s’enamoren, els animals escullen la “parella” per que es senten estimulats i la que troben ja els va be. Això no vol dir que no tinguin un amor cap als fills o cap als pares, però casi sempre és per el fet de protegir l’espècie en general. Les persones no escollim de qui ens enamorem, però tot el que fem pot influenciar a enamorar-se d’algú i evidentment, tenim la capacitat de reflexionar i posteriorment decidir si realment volem aquella persona. Hi ha vegades que actuem com a animals quan ens agafa el famós “flechazo” i que llavors tot passa a ser res al costat de la persona que ens agrada. Diuen que l’amor és cec. Llavors és quan entrem al amor més passional, arribat al extrem però que no deixa de ser amor.
Personalment crec que l’amor a un amic o amiga, a una parella o a un familiar és de les poques coses que no es poden perdre mai i que són la verdadera riquesa, el veritable tresor de cada persona.
Per últim crec que l’amor és universal i essencial, i que qualsevol persona, de qualsevol lloc, pot ser capaç de trobar-lo, deixant-se estimar, sense tenir por, perquè al cap i a la fi tots, absolutament tots estem destinats algun dia o altre a sentir amor cap a alguna persona d’aquest món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario